1 de des. 2007

DE SANT MARÇAL A LES AGUDES I EL TURÓ DE L'HOME


INFORMEM-NOS UNA MICA...
En aquesta sortida anem a visitar la part Sudest del Parc Natural del Montseny, àrea situada entre les comarques del Vallès Oriental i la Selva.

Inclòs en xarxa mundial de reserves de la biosfera el 1978, i declarat Parc Natural el 1987, el massís del Montseny comprèn dues parts geològicament ben diferenciades. Per una banda, materials més antics, amb roques ígnies (zona del Turó de Murou) i metamòrfiques (zona de les Agudes) i d'altra banda, roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques posteriors (mesozoica i cenozoica) cap el sector de Tagamanent.
En aquesta sortida, que iniciem a l'àrea de Sant Marçal, podrem comprovar com les comunitats vegetals varien al guanyar alçada degut als canvis en humitat i temperatura, començant per l'àrea de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes) passant a ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m amb el domini de la fageda (amb avetoses esporàdiques) per arribar a ambients subalpins (matollars i prats culminals) en enfilar cap a les Agudes (1700 m) i el Turó de l'home (1706 m). El descens per l'avetosa de Passavets ens permet fruir d'un fantàstic i ombrívol bosc tot anant ja de baixada per acabar la sortida fent un glop a la Font.


SOM-HI...
Comencem doncs fent un mos a la vora de la Creu de Sant Marçal, on ens rodegen els cims més emblemàtics del Montseny, Matagalls i Les Agudes.


1. Creu de fusta, a Sant Marçal


2. La fageda nua

Abans d’emprendre camí emperò, fem una breu visita al naixement de la Tordera, la Font Bona, envoltada per una ja nua fageda de desembre.


3. Per damunt dels nostres caps...


4. Inacabable mantell de fulles embolcallant el bressol de la Tordera


Fem camí cap a les Agudes, tot passant pel costat de l'ermita de Sant Marçal del Montseny. Els primers documents que citen la seva existència es remunten als anys 1053 i 1058, on es fa referència a una petita comunitat de monjos i un prior que esdevingué abat l'any 1066, simultàniament a la consagració de la capella. Temps després, els monjos s'establiren a la veïna esglèsia de Santa Magdalena de Mosqueroles però el Bisbe de Vic, Arnau de Malla, de qui depenien els féu tornar, essent novament consagrada l'any 1104.

5. Campanar de Sant Marçal

Prosseguim per camí obert, on pels vorals anem trobant diversitat d'arbres i arbusts com roures, avellaners, etc...,ens aturem a observar la Gòdua (Cytisus scoparius L. o Sarothamnus scoparius L.) i a distingir-la de la nostra Ginesta (Spartium junceum L.), entre un bon tou de Vidalba (Clematis vitalba L.) mostrant els seus fotogènics fruits, de falgueres (Pteridium aquilinum) fins que arribem al pla del Puig.



6. Falguera (Pteridium aquilinum)


7. Fruits de Vidalba I (Clematis vitalba L.)


8. Fruits de Vidalba II (Clematis vitalba L.)

CAP AMUNT TRAVESSANT FAGEDA
Després d'una estona de caminada, iniciem la pujada amb un cert pendent travessant fageda, amb una gruixuda capa de fulles ja caigudes que ens fan el camí força lliscós.



9. Anem pujant


10. Fageda i casa, paratges Vayredans

El tupid bosc de troncs i branques despullats, es mostra pàl.lid, gairebé malaltís sota la esmorteïda llum que alhora enviueix el roig de les fulles que teixeixen l'exquisida catifa que resseguim, alguns un xic cansats, altri un xic juganers,...



11. Gris i roig


12A. Llum esmorteïda I


12B. Llum esmorteïda II


13. El grup juganer

L'ambient es notòriament més humit, com ho demostra la presència d'hepàtiques a la vora del camí, creixent sobre molsa, malgrat que tot plegat és més sec del que correspondria a les coordenades i època de l’any.


14. Liquens, en les parts més humides del sotabosc

Mitja hora més tard arribem als peus de la pedrera, identifiquem espècies "autòctones" de l'àrea com l'Herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana) mentre seguim pujant fins que fem una parada tècnica per reposar i escoltar, acompanyats de la magnifica presència del Matagalls.


15. Als peus de la tartera


16A. I després, reposant i escoltant


16B. I més tard, escoltant i reposant


17. El Matagalls, des de la pedrera

DIRECTE CAP A LES AGUDES
Després de grimpar una mica trobem el planer camí entre les Agudes i el Turó de l'Home i reposem una mica abans d’acabar de pujar.


18. Primers en arribar, primers a reposar

Des del cap de munt de les Agudes, divisem el Montnegre, l'estany de Sant Fe, les pedreres de Gualba, i fins i tot, les crestetes de la nostrada muntanya de Montserrat.


19. Cap el Sud, amb l'estany de Santa Fe al fons


20. El cim, la calma


21. Migdia a les Agudes


22. Pedreres, des de les Agudes


23. I Montserrat omnipresent

I baixem per dinar i xerrar una estona i seguir el caminoi cap el Turó de l'Home.


24. Des de Turó de l'Home


25. Voltants del Turó de l'Home

ENTREM ALS DOMINIS DELS AVETS
Anem de baixada per anar a buscar l'avetosa de Passavets, i la claror comença a defallir.



26. Llengua d'avetoses penetrant la fageda

Pel camí, trobem un dels pous de neu que hi ha per la zona. La conservació de la neu del Montseny per el consum humà va ser una de les activitats més tradicionals i alhora singulars que es duien a terme als cims més alts del massís. Per la documentació que es conserva, sembla ser que es va iniciar a mitjans del segle XVI, va tenir un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i lògicament va acabar a finals del XIX amb l'arribada de les industries de gel artificial.
A les èpoques de màxima esplendor, Barcelona consumia més de 700 tones anuals de neu del Montseny, i encara que sembli increïble, es va arribar a vendre glaç del Montseny a Mallorca, València, Itàlia i fins i tot Cadis tal com surt acreditat en els documents i contractes que es conserven sobre aquesta activitat. Tots els pous de neu estant pràcticament per sobre de 1200 m. d'altitud i les seves mides són d'uns 6 a 15 m. de diàmetre i una fondària que va dels 2 a 7 m. S'han inventariat 77 pous de neu i glaç al Montseny, alguns no estant bastits amb parets de pedra, aleshores s'anomenen congestes. Els pous situats al punts més alts s'empouaven amb neu premsada i a les parts més baixes del massís es construïren a la vora de les rieres i s'omplien amb gel fabricat per la nit en basses poc fondes per facilitar-ne la congelació.



27. Pou de neu, vestigis d'un passat proper?

Durant el camí de baixada, avetosa i fageda competeixen pel territori, a vegades fins i tot íntimament,


28. Avet versus Faig


29. Metres avall, la fageda guanya

Ja entrant clarament en territori de faig i gairebé de fosc, arribem a la Font de Passavets, i fem un glop d'aigua fresca mentre fem temps esperant la tornada a casa, després d’un magnífic dia.