ON ANEM?
Aquest cop ens quedem un xic més aprop de casa, ja que la sortida transcorre bàsicament a territori bagenc excepte la incursió a l'Anoia, per iniciar el recorregut des de Sant Martí de Maçana. Comencem emperò, fent una breu parada a Rajadell, on visitem els entorns de la Font del Forn i esmorzem sota l'alzina del Junyent, tot fent camí cap a Castellfollit del Boix i la Serra de Rubió per atansar-nos a la Vall de Maçana. D'allí, farem cap a la sorprenent - per a mi- Vall de Grevalosa i seguim direcció est cap a la Serra de Can Torre, visitant de passada els voltants de l'esglèsia de Santa Cecília de Grevalosa, per pujar tot seguit al Cogulló de Cal Torre (881,9 m) i al Turó de les Tres Creus (792 m).
A RAJADELL
Matí fred, però absolutamente tolerable per ser mitjan Novembre. Bo i enfilant el camí cap a la font per la vora de la riera, la vegetació de ribera, bardisses, canyissars i camps que resseguim es mostren gebrats,
1. Cardó glaçat (Dipsacus fullonum)
2. Fruits engebrats de Rosa de Ca (Rosa canina)
3. I els camps comencen a despertar
El caminoi que porta a la Font del Forn és ombrívol, atapeït d'arbres i bardisses acolorides, que sorprenen i subjuguen la mirada, fins que s'obre espai en arribar a la Font.
4. Marfull (Viburnum tinus), amb el seus llamatius fruits metàl.lics,
en penombra
La bassa és eixuta, una mostra més de les seques tardors que darrerament hem de presenciar, i malgrat això, encara trobem algunes espècies d'ambients ben humits com els enciamets de la Mare de Déu (Samolus valerandi), dels quals alguns en fem un mos, així com algunes falgueres arrapades als sortint i parets.
Deixem Rajadell i el seu Concurs de Pintura Ràpida Lluís Solernou, que pregona l'arribada de la Festa Major (dedicada, com no pot ser d'altra forma a Sant Iscle i Santa Victòria), cap el Pla de Can Maçana.
5. Pintant Rajadell
CAP A LA SORTIDA DES DE L'ANOIA
Les ganes d'esmorzar ens fa aturar però, i per què no, sota l'ombra de l'alzina del Junyent, terreny humanitzat amb camps i conreus.
6. Sota l'alzina del Junyent
7. Ametlles oblidades
Reprenem el camí direcció oest repuntant el Turó de les Tres Creus i del Cogulló, fins a Castellfollit del Boix i d'allí enfilem la Serra de Rubió fins a Sant Martí de Maçana, on deixem cotxes i comencem la sortida.
8. Iniciant la sortida des de Sant Martí
I com que topem amb el romànic que tan m'agrada, doncs quatre notes sobre Sant Martí. Ubicada al nord-est de Pedrafita, al vessant de la riera de Massana. És esmentada com a parròquia l’any 1154, dins l’antic terme del castell de Maçana. La seva arquitectura és de planta de creu llatina i coberta amb volta apuntada. Externament es coberta amb teulada a dues aigües i presenta un campanar de secció quadrangular adossat a l’església, refet a començaments del segle XX , a resultes de l’acció d’un llamp. Al segle XIV estava dedicada a Sant Iscle. Entre 1975 i 1981 es va restaurar. També adossada a la construcció hi ha la rectoria que data de 1736.
Tot fent camí, troben alguns arbusts com la Bruguera d'hivern (Erica multiflora L.), component freqüentíssim en zones de brolles i pinars sobre sòl carbonatats (una excepció a les ericàcies europees). La seves flors rosades, totes agrupades a la part final de les branques, i que s'obren a la tardor l'identifiquen. Com tots els brucs té les fulles petites agrupades per tres, i d'un color més clar que en Erica arborea.
9. Bruguera d'hivern (Erica multiflora L.)
I no només trobem flora, sinó que surten a recebre'ns una colleta de rucs de la terra.
10. Retrat d'un ruc (Equus asinus)
Seguim endavant, i pel camí podem seguir admirant, en zona de roureda, la química de la tardor, carotenoids, xantòfil.les enmagatzemades en els cromatòfors, i les antocianines, sintetitzades per l'ocasió, i antoxantines en les vacuoles, orgànuls de les cèl.lules en les fulles d'arbres, arbusts i lianes,
11. Blada (Acer opalus), despullant-se lentament de les fulles
12. Auró negre (Acer monspessulanum)
13. Sanginyol, fulles i fruits, ja secs (Cornus sanguinea)
14. Vidalba o herba de llagues (Clematis vitalba)
Ja adentrant-nos cap a la Vall, tot travessant una zona de les poques zones de pinassa (Pinus nigra) intactes després dels focs dels anys 80', comencem a olorar bolets, en un preciòs bosc amb una bona colla de Grèvols (Ilex aquifolium L.), que fa honor al nom de la Vall.
15. Grèvols (Ilex aquifolium L.)
17. Abandó progressiu a les Valls
Salvem uns 300 m de desnivell des de la Vall, fins a arribar a l'ermita de Santa Cecília de Grevalosa - nom de la meva àvia, per cert, com a bona filla d'Odèn-, construcció romànica molt modificada, d' una sola nau rectangular de la que destaca el campanar.
17. Santa Cecília de Grevalosa
18. Campanar de Santa Cecília, mentre cau la tarda
19. Parc eòlic a la Serra de Rubió, cap el tard
I també, com no, el nostre referent comarcal, Montserrat,
20. Silueta de Montserrat, des del Cogulló de Can Torre
Fins i tot albirem, tot i ser un xic tard, Sant Pere de Castellfollit del Boix (conjunt de temple, rectoria i cementiri), als defores del municipi, en una situació privilegiada, alçats solitaris a l'explanada superior del turó de Sant Pere, des d'on s'intueix també una panoràmica excel·lent sobre el massís de Montserrat.
21.Sant Pere de Castellfollit del Boix, des del Cogulló de Can Torre
L'esglèsia fou construida a mitjans del segle XI, restaurada l'any 1988 després de successives reformes dels segles XIII, XVI i el 1633. Conserva l'ornamentació típica del primer romànic i una creu processional del segle XI.
I seguim un pèl més cap l'est, intentant arribar uns quants al Turó de les Tres Creus, mentre la resta de grup, ja força fosc fa dret cap a la pista entre Castellfollit i Can Servitge/El Suanya, tot resseguint el Torrent de l'Infern.
La major part del grup, menys els conductors, a la recerca dels cotxes perduts, seguim una estona, fins a Can Servitge, bo i aprofitant la claror que ofereix la proximitat de Manresa amb la seva contaminació lumínica.
I als voltans de les nou acaba la sortida, que ens ha permès conèixer una mica millor el nostre entorn més proper...
