QUÈ ANEM A CONÉIXER?
A la primera sortida d'enguany anem a trobar terres gironines, tot cercant la benevolència d'un clima costaner més indulgent que, efectivament trobem de ple, per conèixer entorns un xic diferents als que ens són habituals.
Parlem una mica del massís del Montgrí. Aquest constitueix una unitat de relleu definida que separa les planes al.luvials de l'Alt i del Baix Empordà. El Montgrí és una unitat calcària situada en una extensa zona litoral, i diferenciada de les muntanyes veïnes -Serra de Rodes, Muntanyes de Begur- formades aquestes per materials silicis. El Montgrí està format per un relleu calcari molt manifest sobre la plana, tot i no assolir grans alçades, ja que el punt més enlairat a Santa Caterina és el Mont Pla, situat a 316 m sobre el nivell del mar.
És un massís aplanat format per diversos plans inclinats cap al nord, mentre que al sud cau sobtadament sobre la plana del Baix Empordà. L'activitat càrstica sobre aquest materials ha permès la formació de nombroses coves i avencs.
TOT ARRIBANT A TORROELLA...
I el primer punt que visitem és Torroella de Montgrí amb el seu massís, això si, després de fer un bon esmorzar al seus peus i començar a refrescar -alguns- o bé alimentar -la resta de nosaltres- la memòria botànica amb la Noguerola (Pistacia terebinthus) i les seves caractarísitiques gales en forma de banya , el Llistó (Brachypodium phoenicoides), el Donzell marí (Artemisia gallica), l'Ullastre de frare (Phagnalon saxatile) o l'Argelaga negra (Calicotome spinosa) tot i fent camí cap el castell. Aprofitem la pujada per comprovar els origens calcaris del massís, tot enfilant-nos al cau del Duc.
1. Torroella de Montgrí des del Cau del Duc
Allí trobem espècies com el Frare cugot (Arisarum vulgare) agrupat en verdes catifes,
2. Fulles de Frare cugot (Arisarum vulgare)
També trobem arrapada la Dauradella (Ceterach officinarum), falguera d'ondulats marges capaç de resistir ambients força càlids i fins i tot la insolació solar directa gràcies a les moltes escates del revers de la fulla que fan de mirall i reflexen la llum solar quan la falguera queda exposada a la insolació.
Després de grimpar una mica al deixar el cau, arribem al Castell de Montgrí.
UNA MICA D'HISTÒRIA. EL CASTELL
El castell de Montgrí fou construït entre 1294 i 1301, com a resposta als conflictes continus entre el comptat d'Empúries, dominador del voltants de la ciutat, i el poderós comptat de Barcelona, que manà Bernat de Llabià, l'aleshores governador de la reial vila de Torroella, de supervisar la construcció de la fortalesa, que no va ser mai acabada.
Dissenyat en un estil propi al posterior a l'època de les creuades, planta quadrada amb torres cilíndriques als seus vèrtex, se'n va arribar a aixecar les parets perifèriques, d'uns 31 m de llargada i les torres.
3. El castell de Montgrí, imposant la seva presència
Al seu interior, es conserva una gran cisterna per recollir l'aigua de pluja. Alrededor del patí s'havien de construir edificis auxiliars que mai es van arribar a aixecar. Fora el castell, es poden observar les canteres originals, les restes d'una paret a la cara sud i una gran cisterna al vessant nord de la muntanya.
4. Una altra visió del Castell
Des de dalt podem gaudir d'una bona vista del massís de les Gavarres i de la plana baixa del Ter, que és el segon objectiu de la sortida.
5. L'Estartit i Les Illes Medes, des del Massís de Montgrí
6. Les Illes Medes i el Ter Vell, amb les seves llacunes
Mentre tornem cap a Torroella, la gana se'ns va obrint a mesura que anem baixant...
7. Descens, ja amb una mica de fam.
ANEM A TROBAR LA MAR DE LES MEDES...
Per dinar anem a l'Estartit, a buscar la mar davant les Medes, en la qual algun atrevit inclús s'hi gosa "refrescar".
7. Descens, ja amb una mica de fam.
ANEM A TROBAR LA MAR DE LES MEDES...
Per dinar anem a l'Estartit, a buscar la mar davant les Medes, en la qual algun atrevit inclús s'hi gosa "refrescar".
8. La sorra el vent acarona, i satisfà amb meticuloses formes, la seva pell delerosa
9. Les Medes, mentre mengem
I VISITEM LA PLANA BAIXA DEL TER...
A l'àrea sud-oest trobem l'antiga desenvocadura del Ter, un mosaic d’ambients acuàtics, resultat del continu equilibri entre terra, mar i aigua dolça. La diversitat d’ambients i d’organismes que alberga posseeix un gran valor ecològic. Maresmes, llacunes salobroses o d'agua dolça, surgències i estanys temporers han de sobreviure en un espai fortament humanitzat, d'una gran pressió agrícola, ja que és la gran zona de regadiu del Baix Emportdà, i també turística, amb Pals i L'Estartit com a màxims exponents.
No obstant, encara resten clapes d’aiguamolls que configuren un espai d’un preciós valor paisatgístic i ecològic. Entre aquests aiguamolls cal destacar els del Ter Vell, la llacuna del Frare Ramon, la zona de la Pletera i les Basses d’en Coll.
D'aquests ambients, visitem les llacunes d'aigua dolça del Ter vell i l'estuari i la Platera de l'actual desenvocadura del Ter.
Després de dinar anem a visitar les llacunes d'aigua dolça del Ter vell, antic braç del riu. A pesar d'estar a tocar del mar, reben entrades d’aigua dolça del que havia estat braç del Ter i de vestigis d'antics afluents. Són masses d'agua sotmeses a oscil.lacions de salinitat, en funció de l'aportació d'aigues marines durant els temporals. Aquesta antiga zona de maresmes és una plana reomplerta de materials sorrencs, graves i llims procedents de l’antic riu, on queden com a testimoni, dues grans zones, les llacunes del Ter Vell i tota la zona inundable als voltants, poblada de canyissos.
S'han portat a terme accions per adequar l'espai per a la observació d'ocells d'ambients aquatics, però l'època de l'any en què estem, sense els visitants migratoris, només ens permet observar els omnipresents ànecs collverd (Anas platyrhynchos), alguna polla d'aigua (Gallinula chloropus) i una parella de rapinyaires supervisant l'àrea.
Els voltants ens permeten comprovar la riquesa de les comunitats vegetals herbàcies, especialment canyissars i bogars, formats per diferents menes de canyes: el canyís (Phragmites australis), el jonc (Scirpus holoschoenus) i la boga (Typha angustifolia) que amb les arrels inundades, creixen per les vores estancades del riu,
10. Canyís i llums de tarda d'hivern
11. Cayissar en formació
L'ESTUARI DEL TER I LA PLETERA
El tram final del Ter i el seu braç de sorra, funciona com un típic estuari mediterrani, amb barreges oscil.lants d’aigua dolça i salada, i per tant, de salinitat i nutrients, aspecte molt important per al manteniment de les comunitats de les Medes.
12. La Gola del Ter, des del Massís de Montgrí
13. El Ter, el braç de sorra i el mar
14. Capvespre a la Pletera
El bosc de ribera és constituït per diverses espècies d’arbres distribuïts en funció de les condicions ambientals que es donen: vernedes, salzedes, alberedes, pollancredes, freixes de fulla petita i omedes, aquestes últimes al darrer tram del riu, per la seva major tolerància a la sal.
15. Inflorescències de Freixe de Fulla petita (Fraxinus angustifolia)
La Pletera, zona de maresma es troba darrera les dunes de la platja, s’inunda durant els temporals de mar, sovint acompanyats de pluges i riuades, essent doncs una aport variable d’aigua dolça i salada. El sòl de la maresma és argilós, poc permeable i reté l’aigua i les sals, de forma que la vegetació, formada per comunitats halòfites, salicornars i jonqueres, adaptades a l’alta salinitat i a la inundació periòdica.
En aquest tram podem identificar diverses espècies com el Salat blanc (Atriplex halimus), la Salicòrnia (Arthrocnemum sp.), la Bufalaga hirsuta (Thymelaea hirsuta), o el Panical marí (Eryngium maritimum).
16. Salicòrnia, amb les seves branques articulades i carnoses
17. Panical marí (Eryngium maritimum )
CAPVESPRE A LA PLATJA D'ES RACÓ I S'ILLA ROJA
Acabem la jornada a la platja de d'es Racó i S'illa Roja, on podem visualitzar les relacions entre les unitats que han marcat l'evolució geològica de Catalunya, el sòcol hercinià (paleozoic) i la cobertora paleògena.
El sòcol mostra peculiaritats, com les registres de l'activitat ígnea amb filons de granòfir (S'Illa Roja). Però també podem observar els efectes de l'arrossegament de materials paleozoics erosionats durant el Mesozoic i que passen a constituir la part superior de la covertora en el periode paleogen, juntament amb les capes basals rogenques de gresos i les argilles d'origen continental que podem anar veient pel camí de la Platja d'es Racó mentre ens acostem cap a S'illa Roja.
I fins la propera, que de nou, ens portarà cap a les costes gironines.
