23 de febr. 2008

DE MARIMURTRA AL CAMI DE RONDA A S'AGARÓ I LA PEDRALTA


UNA SORTIDA MULTIDISCIPLINAR
En aquesta ocasió ens apropem a les comarques de la Selva i el Baix Empordà per a visitar indrets prou dispars. En primer lloc anem a Blanes per a visitar-ne el jardí botànic. Marimurtra és un espai organitzat en fitoepisodis on es recrea ambients ben diferenciats, essent part d'ells aliens al nostre territori. Després d'aquesta experiència, anem cap a S'Agaró, on ens espera una immersió geològica per un dels geòtops més interessants de Catalunya, tot passejant pel camí de ronda, entre la platja de Sant Pol i la Punta prima. Retormen cap a Sant Feliu per anar a veure un punt ineludible de la comarca, la Pedralta, la que va ser la segona roca basculant d'europa en dimensions.

I ENS PORTEN A L'HORTUS BOTANICUS
Arribem a les portes del Jardí Marimurta, on director i guies ens donen la benvinguda i ens fan una breu introducció històrica i funcional de l'espai, d'una extensió de 4,5 ha, amb unes 3000 espècies de climes subtropicals, temperats i meditarranis organitzades en fitoepisodis.

Part del grup iniciem el recorregut pel jardí subtropical, que engloba diverses subàrees, des de les zones Àrides d'Amèrica i Mèxic, d'Àfrica del Sud (Karoo) i de Canàries, amb espècies autòctones dels gèneres Aeonium, Euphorbia i Echium, fins a zones tropicals, amb plantes enfiladisses i espècies de climes més humits a l'àrea de la Pèrgola.



1. Aloes en floració (Aloe barbadensis) i detall del Seient de Sogra (Echinocactus grusonii), espècies subdesertiques d'origens africà i mexicà respectivament (Autor foto part inferior: Albert Pujolar)

Des d'un petit mirador per sobre de comunitats típiques de les zones més àrides del sud de Califòrnia, desert d’Arizona, Texas i Mèxic, podem veure diverses espècies en sòls sorrencs i ben drenats, vegetació oberta on dominen els arbustos alts de diverses espècies dels gèneres Agave, Opuntia i Yucca.


2. Recreació d'un paisatge subdesèrtic americà -excepte pineda de darrera!- (esquerra) i detall de Cactus de torxa platejada (Cleistocactus strausii) (dreta)


3. Exemplars de gèneres diveros de zones àrides americanes (esquerra) i detall d'exemplar de gènere Opuntia (dreta)

Resseguim la pèrgola subtropical, de climes més humits, les àrees de clima temperat, amb vegetació d'Amèrica del Nord i Sud, Europa Oriental i l'àrea del jardí etnobotànic, també amb presència d'exemplars africans, ens permet veure vistoses espècies d'arreu del món,


4. Trompeta d'àngel, representant sudamericana del gènere Brugmansia, família de les Solanaceae (Brugmansia sanguinea) (Autor: Albert Pujolar)


5. Cànem africà (Sparmannia africana), espècie Sudafricana


6. Clívia en penombra (Clivia miniata), espècie Sudafricana


7. Representant africà de la família de les Iridaceae (Tritonia flabellifolia)


8. Exemplar de Gatassa (Ranunculus ficaria) (Autor: Albert Pujolar)


9. Gladiol sudafricà (Gladiolus tristis)

Ens endinsem a la zona del Palmerar, amb exemplars de tot el món, entre elles la Butia capitata, Brahea armata, Brahea edulis, Washingtonia filifera, Washingtonia robusta, Phoenix canariensis, Phoenix theophrastii, Livistona chinenesis i les palmeres xilenes (Jubaea chilensis),


10. Palmera xilena (Jubaea chilensis) (esquerra) i fruit enclòs de palmera (dreta, Autor: Albert Pujolar)

on també resseguim l'àrea dels bosquets de bambús,



11. Bambús exemplars de la subfamília de les Bambusoideae (Autor:Albert Pujolar)

Arribem a zones extremes, àrides o subtropicals, a entorns mediterranis, no tan sols representat pel sector occidental amb les nostres pinedes, garrigues, màquies i matollars, sinó per altres zones del món amb aquest clima, com el Chaparral californià, el Mallee australià, l'espinal xilè o el Fynbos sudafricà.


12. Espina de la creu (Colletia paradoxa), espècie sudamèricana


13. Eriocèfal (Eriocephalus africanus), un representat de Renosterveld sudafricà (Autor: Albert Pujolar)


14. Narcisos (Narcissus papyraceus)


15. Estepa blanca (Cistus albidus), una altra espècie europea (Autor: Albert Pujolar)


16.Scabiosa stellata subsp. stellata, un altre espècie del nostre matollar mediterrani




17. LLentiscle (Pistacia lentiscus),membre habitual de les nostres garrigues, i Lavanda (Lavandula dentata) (dreta) (Autor: Albert Pujolar)

Arribem a la bonica zona del templet de Linné, on les vistes sobre la costa són irresistibles,


18. Resseguint la costa fins el templet de Linné

Membres diversos de l'ordre Pinales d'arreu del món també hi són representats, entre ells cedres, araucàries, pins,...


19. Un representant mediterrani, el Pinsap (Autor: Albert Pujolar)


20. I les Araucàries australianes, membre Araucaria heterophylla (esquerra) i detall d'un tronc de l'espècie Araucaria bidwillii (dreta, Autor: Albert Pujolar)

Després de refrescar la memòria sobre els orígens de la genètica amb les Lleis de Mendel il.lustrades amb una família de ciclamens, travessen la zona dels representants asiàtics (Xina, Japó, Austràlia i Nova Zelanda) on ens sorprenen els bonics codonyers florits,




21. Flors de Codonyer japonès (Chaenomeles japonica)

El Karoo Sudafricà i els endemismes canaris posen punt i final a una edificant visita, després d'una que altra pacífica discusió botànica entre guia autòctona i Florenci, en les quals la major part ens limitem al mer acté de ser-ne espectadors,





22.Un endemisme de les illes canàries, la Cerraja (Sonchus acaulis), el abans (dalt), i el després (sota, Autor: Albert Pujolar)


23. Drago, ejemplars relativament joves (Dracaena draco)


24.Plataner (Musa x paradisiaca)


25.El grup, atent a les converses botàniques... (Autor:Albert Pujolar)

Més informació: http://www.marimurtra.cat/

I ja al punt del migdia, anem a cercar els camins de ronda.

IMMERSIÓ GEOLÒGICA AL CAMI DE RONDA
Arribem a Sant Pol per dinar i un cop fet el cafè, anem a buscar el camí de ronda que connecta amb Platja d'Aro per aprendre una mica de fenomenologia ígnia gràcies a les singularitats del geòtop de S'Agaró, mentre reseguim el magnífic perfil de la Costa Brava en aquest punt.


26. Gavià argentat (Larus michahellis), fent despreocupadament la migdiada ...

L'interès d'aquest indret radica en la facilitat d'observació i estudi de roques plutòniques i filonianes gràcies a l'erosió marina, que ha conduït el procés d'eliminació dels productes de meteorització del batòlit granític (massa de roques intrusives consolidades irregularment sota capes d'extensions de cents a mils de Kms), deixant a la vista i completament net d'obstacles els afloraments ignis.

El primer que observem són les roques plutòniques de composició granodiorítica, de gra gros, i que mostren fenocristalls de feldspats principalment potàssics (de l'ordre dels centímetres) així com nombrosos enclavaments de diversos gènesis i tipologies. El feldspat present al granit, és el mineral més meteoritzable dels que formen aquesta roca, i la seva alteració (carbonatació) transforma el granit en sauló.


27. Granodiorita porfírica amb enclavaments i fenocristalls de Feldspat (XZ4O8, X= Na,K,Ca,Ba, Z=Si,Al)

Igualment interessant resulta l'observació de l'evolució d'una costa granítica que, per acció de l'erosió marina, evidencia els diferents comportaments dels materials.

El sector NE de la Serralada Litoral des del Maresme fins al Massís de Begur està fonamentalment constituït per granitoides emplaçats en una covertora paleozoica metamorfitzada en diferents graus. Aquests granitoides i seqüències paleozoiques acompanyants constituïen part de la Serralada Herciniana transformada posteriorment per l'acció de la tectònica alpina. L'única activitat del Mesozoic és l'emplaçament de filons de lampròfirs (roca filoniana bàsica, associada a roques intrusives).


28. Contacte entre pòrfir tonalític (zona més fosca, en primer terme) i granodiorita (zona més clara)


29. Zona de concentració d'enclavamentes de diferents mides en una granodiorita

Més informació:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/358_descrip.pd


ROCKING STONES
Des de Sant Feliu, anem a visitar la Pedralta, roca basculant que, abans de caure el 1996, era la més grossa de la Península i segona d’Europa. Posteriorment va ser reposada al seu lloc però es va deixar en una posició més estable. En el mateix indret, un mirador ens va permetre gaudir, ja amb el sol ben baix, d'unes magnifiques vistes a la Vall de Ridaura cap al Nord i el Massís de Cadiretes al sud, espai aquest últim inclòs al PEIN.


30. La Pedralta, al capvespre.

LA TORNADA
Fem la tornada totalment inmersos en natura, seguint algun capítol de La vida secreta de les plantes.

No puc evitar, no obstant, des d'aquí, i com a bona amant dels ocells, recomanar encesament l'equivalent ornitològic, La vida dels ocells, una fantàstica sèrie de 10 capítols també produïda per la BBC i conduïda pel naturalista anglès David Attenborough.

LA COL.LABORACIÓ
I aquí vull agrair a l'Albert Pujolar, la seva col.laboració, tant en l'aport de material fotogràfic, així com en l'identificació d'espècies.