Hidrogeologia. L'estany de Banyoles, el major llac d'origen càrstic de la península ibèrica, té alhora origen tectònic, en situar-se just en el contacte estructural dels relleus prepirinecs eocènics garrotxins i de la depressió neògena de l'Empordà, constituït per un conjunt de falles direcció NW-SE i NS. Sobre el material del paleocè, de base a sostre, trobem successivament un conjunt de calcàries d'uns
- els sediments dins del mateix estany de Banyoles, de caràcters zonals aeròbic o anaeròbic, lligats al diferents grau d'activitat, grau d'anòxia- de les surgències (cubetes) que l'alimenten.
- les formacions de travertins en aigües bicarbonatades, lligades tant a fenòmens físico-químics com a la l'activitat metabòlica d'organismes autòtrofs els quals, en presència de calci, desplacen l'equilibri de solubilitat i fan precipitar el carbonat càlcic, provinent aquest de terrenys calcaris profunds així com de la dissolució de guixos i anhidrites més superficials. Aquestes formacions són de caràcter actiu, com les que es poden observar in situ al propi llac de Banyoles, o dipòsits primitius, com el conjunt de les Estunes, reminiscència d'activitats lacustres molt més extensa que l'actual.
Així doncs, els punts singulars que visitem en aquesta ocasió, com el clot d'Espolla, un dels sobreeixidors d'aquest sistema càrstic, el salt de Martís i el rec d'Espolla que davalla fins el Fluvià, les coves de Serinyà, registre de la petjada humana des dels inicis del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls, les Estunes, paratge travertínic de particular encant i el conjunt d'estanyols del llac de Banyoles, amb la seves primitives comunitats bacterianes com les de can Cisó, de la Font Pudosa o del propi llac principal, conformen el conjunt realment excepcional.
I tan difícil com motivador se'm fa aquest cop intentar comprimir tota la informació al voltant d'una de les sortides més interessants i alhora més denses de la temporada, sense que resulti feixuga o fins i tot poc entenedora. Desitjo doncs, que les fotografies ajudin una mica a fer més etèria aquesta entrada ...
Més info: http://www.wetlands.org/reports/ris/3ES041es.pdf, http://mediambient.gencat.net/Images/eng/43_90572.pdf, http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/Banyoles.doc
NORMES DE FUNCIONAMENT
Com a presa de contacte, anem en primer lloc a cercar Sant Martirià per gaudir de, potser, la millor perspectiva del llac de Banyoles des del cantó nord-est, mentre aprenem com funciona aquest sistema lacustre.
Com a presa de contacte, anem en primer lloc a cercar Sant Martirià per gaudir de, potser, la millor perspectiva del llac de Banyoles des del cantó nord-est, mentre aprenem com funciona aquest sistema lacustre.
El sistema hidrogeològic de Banyoles és un complex càrstic alimentat fonamentalment per l'activitat pluviomètrica a distàncies considerables (massisos de l'alta Garrotxa, de Beget a la Mare de Déu del Mont) i altituds suficients com per a mantenir la pressió necessària pel desenvolupament de la fenomenologia càrstica. Les surgències afavorides pels fenòmens tectònics i càrstics es troben situades en 4 punts a diferents alçades i per tant, amb diferents règims d'activitat (continu o intermitent). Aquests són el propi espai de l'estany de Banyoles, la vall del Fluvià, la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el pla de Martís-Usall (àrea del clot d'Espolla).
La superfície de l'estany és actualment de prop més d'un milió de m^2 amb 2,15 Km de llargada i amplada màxima de 0,775 Km . En altres periodes, la depressió havia estat coberta per estanys de majors dimensions, com demostren els dipòsits de travertí de Crespià, del clot d'Espolla o del pla de Mata.
El llac està constituït per 6 cubetes generades en enfonsaments diversos amb uns 13 punts de surgència. A la part meridional es troben les dues cubetes que aporten la màxima entrada d'aigua al sistema (el 90%) i per tant, la major circulació, renovació i oxigenació. La resta de cubetes de la part nord pràcticament no mostren aportacions significatives i per tant, compten amb nivells destacables d'anòxia i acumulació d'àcid sulfhídric des del fons del llac fins a una certa alçada de la columna lacustre i per tant, compten amb un potencial risc d'eutrofització.
El llac està constituït per 6 cubetes generades en enfonsaments diversos amb uns 13 punts de surgència. A la part meridional es troben les dues cubetes que aporten la màxima entrada d'aigua al sistema (el 90%) i per tant, la major circulació, renovació i oxigenació. La resta de cubetes de la part nord pràcticament no mostren aportacions significatives i per tant, compten amb nivells destacables d'anòxia i acumulació d'àcid sulfhídric des del fons del llac fins a una certa alçada de la columna lacustre i per tant, compten amb un potencial risc d'eutrofització.
Un cop fetes les presentacions, ens apropem a les restes del convent al Puig de Sant Martirià.
2. Voltants de les runes del convent de Sant Martirià (Autor: Albert Pujolar)
mentre els voltants ens obsequien amb vegetació diversa, pròpia d'espais oberts,
3. Gladiol (Gladiolus communis ssp. Illyricus), amb dispeser
4. Flor de l'home penjat (Aceras anthropophorum), una de les espècies "premiades"...
Deixem aquest racó per seguir les petjades humanes del paleolític a les coves del Reclau, nucli del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
EL PAS DE L'HOME. DE NEANDERTHAL A L'HOME MODERN
Les coves de Serinyà, conjunt de diversos abrics oberts en un talús de roca travertínica, van ser ocupades pels éssers humans des del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls.
Preneanderthals (Homo heidelbergensis) (fa uns 200.000 anys), Neanderthals (Homo neanderthalensis) (entre 90.000 i 39.000 anys enrere) i l'home modern, ja al paleolític superior les van ocupar, bo i aprofitant el recer que oferien del fred clima regnant en els últims episodis glacials. Durant el Neolític, l'ús per part d'humans de les coves va disminuir progressivament degut al sedentarisme i socialització creixent que el va fer establir en poblats a l'aire lliure. I a l'última etapa del neolític i part de l'edat del bronze (4700-3100 anys), les coves tenien una funció purament sepulcral, albergant enterraments humans.
Visitem les 3 coves del nucli, l'Arbreda, Mollet i el Reclau Viver.
L'Arbreda és la cova de majors dimensions i indicis d'activitat humana, motiu pel qual encara està en procés d'excavació.
L'Arbreda és la cova de majors dimensions i indicis d'activitat humana, motiu pel qual encara està en procés d'excavació.
5. Detall del sostre de la cova de l'Arbreda, amb travertins erosionats (Autor: Albert Pujolar)
Mentre anem de cova a cova, ens entretenim amb la vegetació exterior, amb representants diversos de l'ordre Polypodiales, la Falzia roja (Asplenium trichomanes), la Falzia de bosc (Asplenium onopteris), el Polipodi o herba pigotera (Polypodium vulgare), la Dauradella (Ceterach officinarum) o dels Pteridales, com la Capil ·lera (Adiantum capillus-veneris)
6. Bouquet de falgueres: Falzia roja (Asplenium trichomanes) i Polidopi (Polypodium vulgare)
La cova de Mollet, força més reduïda però en millor estat de conservació, conté els indicis de presència humana més antiga del conjunt (inicis del paleolític mitjà, fa uns 200.000 anys), data que s'atribueix al premolar preneanderthal aquí trobat.
La cova del Reclau Viver, la millor conservada del conjunt, està constituïda per una entrada-passadís amb el sostre intacte i la galeria interior, parcialment al descobert com en el cas de l'Arbreda. Habitada per humans moderns (inici paleolític superior), es usada a posteriori com a refugi puntual, magatzem de gra i com a lloc d'enterrament.
8. Volta cobertora de travertí a l'entrada de Cova del Reclau Viver
Més info: http://www.plaestany.cat/Lesàrees/Culturaieducació/ParcdelesCovesprehistòriquesdeSerinyà/tabid/61/Default.aspx
Un cop acabada la visita, anem a conèixer la platja d'Espolla, propera al nucli de Melianta, al NE de Banyoles.
Un cop acabada la visita, anem a conèixer la platja d'Espolla, propera al nucli de Melianta, al NE de Banyoles.
BULLIDORS I RECS INTERMITENTS A LA PLATJA D 'ESPOLLA
L'estany o clot d'Espolla és una depressió del pla d'Usall, situada a uns 225 m per damunt del nivell del mar i a uns 50 m per damunt del llac de Banyoles (175 m ). Aquesta diferència d'alçada és la causa de la intermitència de les surgències d'aigua freàtica, actuant realment com a sobreeixidor del sistema càrstic en èpoques de pluviometria elevada.
Són diversos els punts de surgència, o popularment anomenats bullidors, d'aquest estany, visibles des de la vora en el moment de inundació del terreny, on l'aport d'aigua pot arribar a ser d'uns 3.000 ls^-1.
Són diversos els punts de surgència, o popularment anomenats bullidors, d'aquest estany, visibles des de la vora en el moment de inundació del terreny, on l'aport d'aigua pot arribar a ser d'uns 3.000 ls^-1.
9. Esplanada del clot d'Espolla (dalt) i detall dels orificis per l'erosió càrstica dels travertins (sota, Autor: Albert Pujolar)
En absència d'agua, trobem la plana de l'estany folrada per una bonica catifa de mirsinàcies (Anagallis arvensis) (?),
10. Catifes de morrons (Anagallis arvensis), als nostres peus
És oportú destacar la presència, en època de surgència, de les tortuguetes o triops (Triops cancriformis), braquiòpode de vida breu -20-40 dies- però suficient per deixar una nova generació per la propera inundació temporal, ja que els seus ous poden resistir llargs períodes de sequera.
L'estany descarrega les aigües direcció NE cap al Fluvià pel rec d'Espolla, el qual travessa el pla fins a Martís, on forma els saltants petit i gros, per a salvar progressivament el desnivell d'aproximadament 100 m que el separa del Fluvià.
I justament a la vora del saltant, aprofitant l'ombra del bosc, decidim refer-nos de la gana feta durant el matí.
I justament a la vora del saltant, aprofitant l'ombra del bosc, decidim refer-nos de la gana feta durant el matí.
11. Saltant de Martís, sense aigües a estimbar
Un cop recuperats, continuem per la llera de pedra del rec, recobert de concrecions calcàries i rodejada d'una arbreda diversa, amb alzines, roures, avellaners, i fins i tot alguns grèvols i llorers, així com molses i falgueres a les parts més humides,
12. Concrecions calcàries a la llera del rec (dalt) i detall d'una formació amb rebuigs enclosos, testimoniant un cop més la desconsideració de l'home envers la Natura (sota, Autor: Albert Pujolar)
13. Llengües de cérvol, als ombrívols marges del rec (Phyllitis scolopendrium)
14. Molses esponeroses, resistint, gairebé amb orgull, les sequeres (classe, Bryopsida)(Autor: Albert Pujolar)
Després de seguir el rec pràcticament fins la desembocadura al Fluvià, deixem la platja enrere, frisant per veure-la plena en la propera ocasió, bo i fent cap a Banyoles.
LES ESTUNES, PARATGE ENCANTAT I ENCANTADOR
Cap el SW del llac, trobem un altre paratge singular, el bosc de les Estunes.
En ell hi apreciem un terreny clivellat, esquerdat, constituït per una plataforma de travertins pertanyents a un antiga i més extensa zona litoral d'un llac de dimensions i altitud - uns 10 metres- superiors a l'actual.
Les esquerdes són originades per processos geomòrfics desencadentats alhora per la omnipresent activitat càrstica en tot el geòtop. Els blocs travertínics doncs, en separar-se, originen laberíntics corredors, baumes i esvorancs, conformant raconades d'especial i encantadora bellesa, a part de posar a la vista restes fóssils de flora i fauna quaternària.
Les esquerdes són originades per processos geomòrfics desencadentats alhora per la omnipresent activitat càrstica en tot el geòtop. Els blocs travertínics doncs, en separar-se, originen laberíntics corredors, baumes i esvorancs, conformant raconades d'especial i encantadora bellesa, a part de posar a la vista restes fóssils de flora i fauna quaternària.
15. Esquerdes laberíntiques de les Estunes (dalt) i arbre obrint-se pas entre travertins (sota)(Autor: Albert Pujolar)
16. Falguera (Pteridium aquilinum), estirant la mandra (dalt, Autor: Albert Pujolar) i Polipodi (Polypodium vulgare) a contrallum, amb els daurats sorus ben visibles
Amb tot això davant els nostres ulls, i amb la curiositat que ens caracteritza, resseguim un rere l'altre, esquerdes i corredors, cavitats i blocs, tot passejant entremig d'un plaent bosc de roures i alzines on, al contrari del que la llegenda de les Goges recomana, hom hagués agraït un llarg moment d'íntima i assossegada reflexió.
Deixem aquest racó, per conèixer ara el nucli del sistema lacustre actiu, el llac i els estanyols de remarcable personalitat.
PRIMITIVES COMUNITATS
Comencem la passejada visitant la Font Pudosa , que tot i eixuta, ens permet reflexionar sobre els interessants i particulars processos microbians íntimament relacionats amb les condicions físico-químiques de cada subunitat.
Deixem aquest racó, per conèixer ara el nucli del sistema lacustre actiu, el llac i els estanyols de remarcable personalitat.
Comencem
Tot i les especificitats de cada estanyol emperò, les característiques geoquímiques de la zona fan que les aigües profundes siguin riques en sulfats -provinents principalment de la dissolució dels guixos- , en matèria orgànica i pràcticament anòxiques (sense oxigen) (en entorns meromíctics). En aquestes condicions, alguns protobacteris anaeròbics com els bacteris reductors del sulfat (quimioorganòtrofs dissimilatoris), com és ara els del gènere Desulfovibrio, empren els sulfats - o altres derivats del sofre en estats intermedis d'oxidació- com a oxidants de matèria orgànica alliberant diòxid de carboni i àcid sulfhídric.
En aquestes condicions, entren en joc un altre grup de bactèries, els bacteris verds del sofre (família Chlorobiaceae, especialment de gènere Chlorobium) i els porpres (família Chromatiaceae), essent ambdos organismes fotolitòtrofs (és a dir, que usen la llum com a font d'energia i un substrat inorgànic, en aquesta ocasió l'àcid sulfhídric, com a font d'electrons) capaços de realitzar la fotosíntesi - mitjançant complexos moleculars de polipèptits i pigments diversos, com bacterioclorofil·les i carotenoids, conformant els anomenats aparells fotosintètic o antenes) i generant com a subproducte d'oxidació sofre o sulfats. Aquests organismes es desenvolupen en estrats molt específics ja que requereixen un medi ric en sulfhídric i anòxic (capes profundes) però alhora amb llum (capes més superficials).
Aquests dos tipus de bacteris conviuen i competeixen per la llum a diferents estrats segons l'època de l'any (llum i temperatura) desenvolupant-se en les interfases i per tant generant grans colònies que atorguen les característiques i cridaneres coloracions vermelles, verdes o marrons als estanyols degut als complexos pigmentaris d'aquests bacteris.
I en estrats superiors, en zones microaeròfiles i aeròbiques, podem trobar entre altres organismes, bacteris porpres i cianobacteris fotoautòtrofs aeròbics entre altres.
Deixem font i bacteris enrere i anem a veure alguns dels estanyols.
Més info: http://www.directshopper.de/images_bo/9783134446081_leseprobe_02.pdf, (Entschuldigung bitte aber dieses Referat ist auf Deutsch!), http://faculty.weber.edu/mzwolinski/IntroMicro/1113Units/Unit%203/Litotrophs%20and%20Phototrophs.pdf
ESTANYOLS AMB PERSONALITAT
El primer estanyol que trobem és el de la Cendra , que deu el nom a la presència d'abundants sediments en suspensió afavorida per l'entrada d'aigua subterrània que genera corrents convectius i turbulents al fons de l'estany,
17. Estany de
El passeig de camí cap els estanyols de Montalt (petit i gran) ens obsequia amb espècies ben vistoses, com són ara les Allasses blaves , els Equisets,
18. Allassa blava (Muscari comosum)
19. Cues de cavall (Equisetum telmateia). Detall d'un individu (dalt) i imatge d'un "microbosc", la visió del qual sembla remuntar-nos al Carbonífer (sota)
20. Valeriana (Valeriana officinalis) (Autor: Albert Pujolar)
21. Lliri d'aigua (Iris pseudacorus)
Ens desviem de la ruta oficial, protagonitzant un discret simulacre de fuga - i segur que m'entendran els que hi van ser- per continuar resseguint el llac direcció N, on trobem l'estany del Vilar, el d'en Cisó i l'estanyol de formació més recent, l'estany Nou.
L'estanyol del Vilar, el segon en tamany i a tocar del de Banyoles, és l'únic llac completament meromíctic. És també un llac amb alt contingut en sulfats i eutròfic (aigües riques en nutrients).
Però més interessant resulta l'estany d'en Cisó. Aquest estany és de tipus holomíctic, es a dir, que experimenta ocasionalment mescla d'estrats entre aigües superficials i profundes. Però la característica més important és que el seu contingut en sulfats és molt alt, i conseqüentment també la generació de sulfhídric posterior gràcies a l'acció dels bacteris reductors de sulfat. I segons a quines èpoques de l'any, es desencadena el creixement i expansió de colònies de bacteris verds (fonamentalment, Chlorobium limicola), marrons (Chlorobium phaeobacteroides) i porpres del sofre -amb domini compartit entre Lamprocystis purpurea i Chromatium minus- que donen enceses coloracions a l'estanyol. Malauradament, en aquesta ocasió, no n'hem pogut cerciorar la presència ...
Com a contrapartida emperò, si ens sorprenen els gegantins bolets d'esca, engarristats als arbres propers a l'estanyol i que, a mode de objectes no identificats, sobrevolen els nostres caps,
Com a contrapartida emperò, si ens sorprenen els gegantins bolets d'esca, engarristats als arbres propers a l'estanyol i que, a mode de objectes no identificats, sobrevolen els nostres caps,
22. Bolets d'esca (Fomes fomentarius), per dalt i per baix (sota, Autor: Albert Pujolar)
I EL LLAC DE BANYOLES?
I què podem afegir sobre l'estany principal? Doncs, les aigües del llac principal són de caràcter oligomesotròfic (baix-mig nivell de nutrients) i amb diferents graus d'anòxia (absència d'oxigen) segons la zona del llac (cubetes amb major o menor activitat surgent). No obstant, de totes les cubetes, només una (CIII) té un caràcter estrictament meromíctic permanent (estratificació permanent de la columna en capes de diferents característiques físico-químiques).
No obstant això, els microorganismes que hi viuen són similars i es desenvolupen mitjançant els mateixos mecanismes que els descrits per l'estany Cisó, tot i que les característiques zonals (disponibilitat de llum, oxigen, temperatura) fan que les dinàmiques siguin distintives de cada àrea del llac i època de l'any.
Mentre passejem pel voral de l'estany, plantes submergides, ànecs collverds i activitats humanes diverses ens acompanyen,
23. Mascle d'ànec collverd (Anas platyrhynchos), surant reposadament
24. Una gens original vista de Banyoles però alhora, una molt bona forma d'acabar el "carret"
ENS DESPEDIM FINS LA PROPERA...
I acaba aquí una de les sortides, segons el meu parer, més enriquidores de la temporada gràcies a les sempre fascinants i complexes fronteres de confluència de disciplines - geologia, química i biologia -, esperant però alhora, que la propera sigui una mica menys densa conceptualment i més entregada al gaudi i plaer dels sentits, especialment el visual, i poder fer una entrada una mica més fotogràfica i menys didàctica...
Finalment, vull agrair a en Jordi l'ajut en la identificació d'espècies...
