Per a posar punt i final a aquesta temporada, fem una escapada al massís del Carlit, en terres de la Catalunya Nord, per a conèixer un petit però representatiu fragment dels Pirineus orientals , enclavat en territori francès, dins el Parc Naturel Régional des Pyrénées Catalanes. Aquest parc engloba part de les comarques de la Cerdanya, el Capcir i l'Alt Conflent, totes elles dins el departament dels Pyrénées-Orientales.
Partim des de l'estació de Formiguères i pugem fins uns 2100 m, on el telecadira de la Calmazeille remunta esquiadors i visitants en temporada alta. Resseguim la serra de Mauri direcció W cap el circ lacustre dels estanys de Camporells -fonamentalment l'estany Gros, el del Mig i el de la Basseta- i que conformen la capçalera de la Vall de la Lladura. Els estanys estan magníficentment custodiats per pics diversos com el Puig Peric (2810 m), el Petit Peric (2690 m), el pic de la Portella Gran (2765 m), el pic de Camporells (2671 m) i el pic de l'Home Mort (2668 m) resseguint la carena de S a N i el pic de la Muntanyeta (2436 m) cap el NE.
Deixant els llacs enrera prenem direcció Sud tot disfrutant de la diversitat d'espècies en prats i molleres mentre descendint cap a la presa de les Bouillouses (2017 m), llac artificial construït per regular el cabal del Têt i proveir d'electricitat el tren Groc.
I com a bon final de curs, tenim la grata sorpresa de gaudir d'una festa sorpresa, així com del repartiment de diplomes entre alguns dels alumnes. I en aquest punt, i amb una interessant proposta de programa per la propera temporada que ens fa desitjar que arribi l'octubre, ens despedim fins la propera.
ON SOM?
Als Pirineus, des d'un punt de vista geomorfològic, es poden diferenciar tres zones alineades d'E a W, el Pirineu axial, d'origen paleozoic, i a N i S els prepirineus francès i català, que constitueixen franges sedimentàries plegades a vertent septentrional i meridional respectivament.
La franja axial del Pirineu està formada fonamentalment per materials paleozoics (pissarres silurianes i carboníferes, calcàries devonianes i granits hercinians) i degut al fet de ser la zona de màxim plegament, reuneix els pics de major alçada, com el Puig Carlit (2921 m), punt més alt de la zona visitada. És degut doncs a aquesta gran activitat, amb elevades pressions i temperatures, que es promogueren transformacions metamòrfiques de major o menor grau i que formaren pissarres, esquists i gneis. Tots aquests materials s'aixecaren en bloc durant l'orogènesi alpina però l'erosió glaciar del quaternari moldejà el territori generant valls, circs i llacs com els de Camporells.
CAP A FORMIGUÈRES
De camí a Formiguères, fem una breu parada d'introducció als processos geològics de la zona - granits & formació de sauló - mentre comencem a ambientar-nos als estatges montans i subalpins, amb algunes espècies introduïdes com el Mélèze (Larix decidua), única pinàcea europea de fulla caduca, o els llobins (Lupinus polyphyllus), de diversos i bigarrats colors,
1. Prat de llobins (Lupinus polyphyllus) (Autor:Albert Pujolar)
2. Detall d'un llobí (Lupinus polyphyllus), amb coleòpter engarristat (família Cleridae, gènere Trichodes) (?)
3. Una papaveràcia, al voral del camí (Papaver dubium)
Un cop arribem a l'estació de Formiguères, als peus del telecadira, fem un mos breu i comencem a ascendir.
Des de les primeres passes trobem un bosc de coníferes dominant d'estatge subalpí, fonamentalment de pi negre (Pinus uncinata). Formant part de la unitat Rhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae (a obaga), trobem tres altres estrats diferenciats en major o menor grau: l’arbustiu alt, dominat pel neret (Rhododendron ferrugineum) o pel bàlec (Genista balansae) al vessant solell; l’arbustiu baix, conformat principalment per nabiu (Vaccinium myrtillus); i un d’inferior, amb plantes herbàcies (amb gramínies, com la Deschampsia flexuosa), líquens i/o molses. Aquesta es pot considerar com la pineda subalpina típica de vessants més o menys obacs sobre terrenys àcids.
4. Pins negres (Pinus uncinata), sovint agrupat en masses poc compactes, i detall de branca amb flor masculina
5. Barba de caputxí (Usnea barbata), abundant a les branques dels pins (Autor: Albert Pujolar)
6. Sotabosc de pi negre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugineum), comunitat d'acidòfils d'obaga pirinenca
7. Flors de neret (Rhododendron ferrugineum) (Autor: Albert Pujolar)
8. Bàlec (Genista balansae) recobrint pendents de solell, i detall de les inflorescències
9. Nabinera (Vaccinium myrtillus) al sotabosc
10. Rèvola (Stellaria holostea), de creixement preferent en sotaboscos ombrivols i humids
11. Erigeron alpí (Aster alpinus) (Autor: Albert Pujolar)
12. Una altra cariofil.làcia (Lychnis alpina) (Autor: Albert Pujolar)
CAP ELS ESTANYS DE CAMPORELLS
A mesura que anem augmentant d'altitud, el paisatge transita cap a prats oberts d'estatge subnival amb abundància d'altres espècies,
13. Pastorelles (Gentiana verna), i detall d'una flor (Autor detall: Albert Pujolar)
14. Liquen geogràfic (Rhizocarpon geographicum), conformant les arees verdoses demarcades - d'aquí l'origen de la seva denominació- (Autor: Albert Pujolar)
15. Silene acaule (Silene acaulis), planta densament cespitosa, sovint formant coixinets
16. Genciana (Genciana acaulis ssp. alpina)
17. Flors de miosotis (Myosotis sylvatica ssp. alpestris)
18. Genciana pirinenca (Genciana pyrenaica)
19. Saxifragàcies (Saxifraga moschata), arrapades al terra fruit de l'exposició al vent de les zones enlairades
20. Flor de matafoc muntanyenc (Sempervirum montanum) (Autor: Albert Pujolar)
I amb tant bé de Déu, arribem a una balconada des d'on, deixant el Pic de la Muntanyeta (2436 m) a mà dreta, trobem els Perics al nostre davant i els estanys de Camporells (estany del Mig i Gros) als nostres peus,
21. Vista des de la serra de Mauri caps els estanys de Camporells i els Perics (cliqueu la foto per veure-la ampliada)
Baixem cap el Refugi de Camporells (2240 m) amb la gana feta i ens quedem a dinar a la vora de l'estany.
22. L'estany del mig, custodiat pels Perics
Un cop fet el café au lait, continuem ja direcció Sud cap a la Bollosa resseguint el Tour du Capcir.
MOLLERES I COMUNITATS FONTINALS
El camí de descens és plagat de rierols, surgències difuses, àrees planes i amb poc drenatge que ens permeten observar espècies característiques de molleres àcides, torberes i comunitats fontinals,
23. Rierol i vegetació característica
24. Flor del mal d'ulls (Caltha palustris), tan bonica com metzinosa. Part superior, planta vora un estany, amb detall d'una flor i part inferior, dins un rierol
25. Veladre (Veratrum album), una altra planta tòxica, rodejada de nerets
26. Viola d'aigua (Pinguicula grandiflora ssp grandiflora)
Tenim també l'ocasió de trobar alguna mollera, hàbitat que acostuma a cobrir superfícies petites i disperses, en forma de petits bonys que sobresurten de la torbera, formats per tofes denses, poc humides, d’esfagnes,
27. Coixí d'esfagnes i detall (Sphagnum spp.)
També trobem alguns altres membres característics d'aquests ambients,
28. Granota pirinenca (Rana temporaria)
29. Sargantana pirenaica (Lacerta bonnali) (Autor: Albert Pujolar)
I després de serpentejar alguns kilòmetres més, arribem a les Bulloses,
30. LLac de les Bulloses (2017 m) i voltants. Part superior, panòramica; central, un dels rierols que l'alimenta; part inferior, vista panoràmica des del N
(cliqueu la foto per veure-la ampliada)
on, tot seguit, prenem les navettes del parc per baixar cap el parking.
I LA CERIMÒNICA DE CLOENDA
Arribem un xic arrossinats al parking però l'aperitiu ressuscitador sorpresa que trobem entre boires - coca i cava inclosos- ens fa reviscolar.
I com a segona sorpresa, talment com si fos un final de curs, alguns tenim el privilegi d'endur-nos un bon record material de la temporada en forma de quadre,
31. En José Manuel, d'insaciable curiositat, sempre amb alguna pregunta més (Autor: Albert Pujolar)
32. En Jaume, l'explorador, sempre preocupat per què el grup no vagi pel camí de la perdició ...
33. L'Elena, bicampiona merescuda, pel seu interès i dedicació organitzativa
I a afegir i agrair la preciosa fotografia d'una parella de Cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), inmillorablement escollida, que vaig rebre per les fotografies penjades a aquest blog, el qual, voldria pensar sincerament que ha servit d'ajuda a algu per aprendre tant com jo he après muntant-lo. No obstant, i ja que no ho vaig dir en directe - l'speech públic no és el meu fort-, la foto hauria de ser compartida amb l'Albert -paciència a enviar els contacts, les fotos i els apunts transcrits - i amb el Jordi -paciència a repassar i corregir les bestieses d'una profana-.
I amb el record d'una magnífica última sortida, rebem el programa de la propera temporada, que promet ser, tan o més interessant que aquesta.
