CINC CÈNTIMS SOBRE EL TERRITORI
A cavall de les comarques d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa, trobem l’espai natural de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, territori inclòs en el PEIN.
0. Vall d'en Bas des de la Collada de Bracons, mentre esmorzem
Juntament amb l'Alta Garrotxa, els un dels espais més destacats del Pre-pirineu oriental de llevant. Geològicament cal destacar l'interès dels aspectes tectònics i geomorfològics de l'anticlinal de Bellmunt i el sinclinal de Vidrà. Cal remarcar el caràcter essencialment humit d'aquest territori, que permet el desenvolupament dels boscos de caducifolis propis de les terres centreeuropees. Un aspecte a destacar és l'elevat interès que presenta la flora micològica, briològica i liquenològica. D'altra banda, l'espai acull una mostra representativa i diversa de la fauna centreeuropea lligada a les formacions forestals de fulla caduca, com també la presència de diverses espècies d'interès, especialment de la fauna invertebrada amb diverses espècies endèmiques.
Aquesta sortida, feta en el temps més escaient, ens permeté gaudir de l'espectacle del bosc caducifoli, i gràcies a un octubre tardà més que indulgent, d'alguns exemplars micològics representatius de la zona.
I COMENCEM...L'AMENAÇA SOBRE EL TERRITORI
1. A la collada de Bracons, l'amenaça és clara...
Aprofitant aquesta imatge d'un amenaçador fum a la Vall, vull esmentar aquí el controvertit eix Vic-Olot (C 37), la finalització del qual es prevista per a finals del 2008, i del qual, ja s'ha completat els 4,5 Km de perforació del túnel de Bracons.
Obra necessària? Execució adequada? Decididament no ...
Si en voleu saber més: http://www.salvemlesvalls.org/cat/evo/evo.htm
DE CAMÍ A LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA
Tot fent camí capa la fageda de la Grevolosa, vàrem poder identificar algunes espècies de bolets, força populars, com es ara el bolet de tinta (Coprinus comatus), alguns bolets de soca versicolor (Trametes versicolor), ous de diable (Phallus impudicus), el qual em vaig perdre per cert, distreta fent fotos...
2. Bolet de tinta (Coprinus comatus)
3. Bolet de soca versicolor (Trametes versicolor) sobre un tronc caigut
4. Bolet de soca(Gloeophyllum sepiarium) (?), aquest cop sobre un arbre viu
I fins i tot vam poder apreciar alguns bolets més "complicats" per la seva situació, ja que vam haver de "caçar-los" sobre les branques dels faigs, com aquests bolets de porcellana (Oudemansiella mucida)
5. Bolets de porcellana (Oudemansiella mucida)
ENDINSANT-NOS-HI...
La fageda de la Grevolosa, és un lloc d'encís difícilment descriptible, especialment en arribar la tardor, quan les fulles adopten aquells colors groguens i rogencs tan característics d'aquests arbres caducifolis i que confereixen al paisatge una màgia especial. Esmentar en aquest punt que és també una zona de protecció del Picot Negre (Dryocopus martius).
7. Gairebé en penombra, inmersos a la fageda...
El bosc és poblat per centenars de faigs (Fagus sylvatica) de mides extraordinàries: n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres d'alçada.
8. Detall de les arrels que suporten un dels faigs gegantins
Es tracta d'uns dels faigs més alts de Catalunya i alguns d'ells han estat catalogats com a monumentals. A l'interior d'aquest bosc hom pot gaudir del seu silenci i la penombra formada pels enormes faigs.
9. Contrallums...
Més m'agrada el daurat d'octubre,
matins entelats de rosada i glaç,
pensaments sense atzagaiada,
fulles enceses, pregons sorolls,
garbes escampades pels rostolls...
més que la primavera de clar descontrol
em plau la tardor quan estic sol.
(trad. Alex Smith - adaptada)
I DEIXEM ENRERA LA FAGEDA...
Tot fent camí, la natura ens segueix oferint el seu esplendor tardorenc.
Tot fent camí, la natura ens segueix oferint el seu esplendor tardorenc.
10. Convivència d'espècies
Les fulles del bedoll (Betula pendula) viren de verd a un groc escandalòs durant els tebis dies de tardor.
11. Groc sobre blau
i alguna fulla, ja caiguda, oculta vides inesperades,
12. Inici sobre final, vida sobre mort
Passem per racons certament melancònics, com una masia amb un molí abandonat...
13. Racons oblidats...
I el bosc ens segueix guardant sorpreses, com aquesta temptadora i maliciosa Dolçamara(Solanum dulcamara),
14. Tan temptadora, tan metzinosa...
I finalment retornem cap al coll de Bracons.
I CAP EL PUIGSACALM ...
I de tant delectar-nos amb aquests boscos, ens adonem que es hora de dinar, o sigui que fem una petita parada tècnica.
15. Llums i ombres, mentre dinem...
Un cop la gana es satisfeta, comencem a caminar... A mesura que anem pujant cap el Puigsacalm (1515 m.), travessem la zona de boscos dels Clivillers, on seguim trobant alguns magnífics exemplars de faig.
16. El bosc encantat i encantador
17. Arbres amants
18. Faldilletes (col.lecció de Stereum hirsutum) (?)
Guanyant ja definitivament alçada cap el Puigsacalm, el prat s'obre pas entre els boscos,
19. Boscos i prats
I trobem parada una extensa catifa de safrans bords,
20. Safrà bord (Crocus nudiflorus)
21. Veïns. Safrà bord (Crocus nudiflorus) amb veí albí
I finalment, rebufant una mica, assolim el Puigsacalm.
El dia no és exepcionalment clar, però, podem veure els poblets de la Vall d'en Bas, la ciutat d'Olot,...
22. Des del Puigsacalm, direcció Nord-oest, albirem el coll de Manter, el Puig de Miralles,...
I com que la família ha crescut molt, acabem la sortida presentant-nos tots plegats ...
I fins la propera.
