LES SORTIDES NATURALISTES 2008-2009

Podreu seguir les sortides naturalistes de les temporades posteriors a través de l' Espai de les sortides naturalistes de la delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural.

DE FORMIGUÈRES A LA BOLLOSA PELS ESTANYS DE CAMPORELLS, UN TOMB PELS PIRINEUS DE LA CATALUNYA NORD

Per a posar punt i final a aquesta temporada, fem una escapada al massís del Carlit, en terres de la Catalunya Nord, per a conèixer un petit però representatiu fragment dels Pirineus orientals , enclavat en territori francès, dins el Parc Naturel Régional des Pyrénées Catalanes. Aquest parc engloba part de les comarques de la Cerdanya, el Capcir i l'Alt Conflent, totes elles dins el departament dels Pyrénées-Orientales.

Partim des de l'estació de Formiguères i pugem fins uns 2100 m, on el telecadira de la Calmazeille remunta esquiadors i visitants en temporada alta. Resseguim la serra de Mauri direcció W cap el circ lacustre dels estanys de Camporells -fonamentalment l'estany Gros, el del Mig i el de la Basseta- i que conformen la capçalera de la Vall de la Lladura. Els estanys estan magníficentment custodiats per pics diversos com el Puig Peric (2810 m), el Petit Peric (2690 m), el pic de la Portella Gran (2765 m), el pic de Camporells (2671 m) i el pic de l'Home Mort (2668 m) resseguint la carena de S a N i el pic de la Muntanyeta (2436 m) cap el NE.

Deixant els llacs enrera prenem direcció Sud tot disfrutant de la diversitat d'espècies en prats i molleres mentre descendint cap a la presa de les Bouillouses (2017 m), llac artificial construït per regular el cabal del Têt i proveir d'electricitat el tren Groc.

I com a bon final de curs, tenim la grata sorpresa de gaudir d'una festa sorpresa, així com del repartiment de diplomes entre alguns dels alumnes. I en aquest punt, i amb una interessant proposta de programa per la propera temporada que ens fa desitjar que arribi l'octubre, ens despedim fins la propera.

ON SOM?
Als Pirineus, des d'un punt de vista geomorfològic, es poden diferenciar tres zones alineades d'E a W, el Pirineu axial, d'origen paleozoic, i a N i S els prepirineus francès i català, que constitueixen franges sedimentàries plegades a vertent septentrional i meridional respectivament.

La franja axial del Pirineu està formada fonamentalment per materials paleozoics (pissarres silurianes i carboníferes, calcàries devonianes i granits hercinians) i degut al fet de ser la zona de màxim plegament, reuneix els pics de major alçada, com el Puig Carlit (2921 m), punt més alt de la zona visitada. És degut doncs a aquesta gran activitat, amb elevades pressions i temperatures, que es promogueren transformacions metamòrfiques de major o menor grau i que formaren pissarres, esquists i gneis. Tots aquests materials s'aixecaren en bloc durant l'orogènesi alpina però l'erosió glaciar del quaternari moldejà el territori generant valls, circs i llacs com els de Camporells.

CAP A FORMIGUÈRES
De camí a Formiguères, fem una breu parada d'introducció als processos geològics de la zona - granits & formació de sauló - mentre comencem a ambientar-nos als estatges montans i subalpins, amb algunes espècies introduïdes com el Mélèze (Larix decidua), única pinàcea europea de fulla caduca, o els llobins (Lupinus polyphyllus), de diversos i bigarrats colors,


1. Prat de llobins (Lupinus polyphyllus) (Autor:Albert Pujolar)


2. Detall d'un llobí (Lupinus polyphyllus), amb coleòpter engarristat (família Cleridae, gènere Trichodes) (?)


3. Una papaveràcia, al voral del camí (Papaver dubium)

Un cop arribem a l'estació de Formiguères, als peus del telecadira, fem un mos breu i comencem a ascendir.

Des de les primeres passes trobem un bosc de coníferes dominant d'estatge subalpí, fonamentalment de pi negre (Pinus uncinata). Formant part de la unitat Rhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae (a obaga), trobem tres altres estrats diferenciats en major o menor grau: l’arbustiu alt, dominat pel neret (Rhododendron ferrugineum) o pel bàlec (Genista balansae) al vessant solell; l’arbustiu baix, conformat principalment per nabiu (Vaccinium myrtillus); i un d’inferior, amb plantes herbàcies (amb gramínies, com la Deschampsia flexuosa), líquens i/o molses. Aquesta es pot considerar com la pineda subalpina típica de vessants més o menys obacs sobre terrenys àcids.


4. Pins negres (Pinus uncinata), sovint agrupat en masses poc compactes, i detall de branca amb flor masculina


5. Barba de caputxí (Usnea barbata), abundant a les branques dels pins (Autor: Albert Pujolar)


6. Sotabosc de pi negre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugineum), comunitat d'acidòfils d'obaga pirinenca


7. Flors de neret (Rhododendron ferrugineum) (Autor: Albert Pujolar)


8. Bàlec (Genista balansae) recobrint pendents de solell, i detall de les inflorescències


9. Nabinera (Vaccinium myrtillus) al sotabosc


10. Rèvola (Stellaria holostea), de creixement preferent en sotaboscos ombrivols i humids


11. Erigeron alpí (Aster alpinus) (Autor: Albert Pujolar)


12. Una altra cariofil.làcia (Lychnis alpina) (Autor: Albert Pujolar)

CAP ELS ESTANYS DE CAMPORELLS
A mesura que anem augmentant d'altitud, el paisatge transita cap a prats oberts d'estatge subnival amb abundància d'altres espècies,


13. Pastorelles (Gentiana verna), i detall d'una flor (Autor detall: Albert Pujolar)


14. Liquen geogràfic (Rhizocarpon geographicum), conformant les arees verdoses demarcades - d'aquí l'origen de la seva denominació- (Autor: Albert Pujolar)


15. Silene acaule (Silene acaulis), planta densament cespitosa, sovint formant coixinets


16. Genciana (Genciana acaulis ssp. alpina)


17. Flors de miosotis (Myosotis sylvatica ssp. alpestris)


18. Genciana pirinenca (Genciana pyrenaica)


19. Saxifragàcies (Saxifraga moschata), arrapades al terra fruit de l'exposició al vent de les zones enlairades


20. Flor de matafoc muntanyenc (Sempervirum montanum) (Autor: Albert Pujolar)

I amb tant bé de Déu, arribem a una balconada des d'on, deixant el Pic de la Muntanyeta (2436 m) a mà dreta, trobem els Perics al nostre davant i els estanys de Camporells (estany del Mig i Gros) als nostres peus,


21. Vista des de la serra de Mauri caps els estanys de Camporells i els Perics (cliqueu la foto per veure-la ampliada)

Baixem cap el Refugi de Camporells (2240 m) amb la gana feta i ens quedem a dinar a la vora de l'estany.


22. L'estany del mig, custodiat pels Perics

Un cop fet el café au lait, continuem ja direcció Sud cap a la Bollosa resseguint el Tour du Capcir.

MOLLERES I COMUNITATS FONTINALS
El camí de descens és plagat de rierols, surgències difuses, àrees planes i amb poc drenatge que ens permeten observar espècies característiques de molleres àcides, torberes i comunitats fontinals,


23. Rierol i vegetació característica




24. Flor del mal d'ulls (Caltha palustris), tan bonica com metzinosa. Part superior, planta vora un estany, amb detall d'una flor i part inferior, dins un rierol


25. Veladre (Veratrum album), una altra planta tòxica, rodejada de nerets


26. Viola d'aigua (Pinguicula grandiflora ssp grandiflora)

Tenim també l'ocasió de trobar alguna mollera, hàbitat que acostuma a cobrir superfícies petites i disperses, en forma de petits bonys que sobresurten de la torbera, formats per tofes denses, poc humides, d’esfagnes,


27. Coixí d'esfagnes i detall (Sphagnum spp.)

També trobem alguns altres membres característics d'aquests ambients,


28. Granota pirinenca (Rana temporaria)


29. Sargantana pirenaica (Lacerta bonnali) (Autor: Albert Pujolar)

I després de serpentejar alguns kilòmetres més, arribem a les Bulloses,






30. LLac de les Bulloses (2017 m) i voltants. Part superior, panòramica; central, un dels rierols que l'alimenta; part inferior, vista panoràmica des del N
(cliqueu la foto per veure-la ampliada)

on, tot seguit, prenem les navettes del parc per baixar cap el parking.

I LA CERIMÒNICA DE CLOENDA
Arribem un xic arrossinats al parking però l'aperitiu ressuscitador sorpresa que trobem entre boires - coca i cava inclosos- ens fa reviscolar.

I com a segona sorpresa, talment com si fos un final de curs, alguns tenim el privilegi d'endur-nos un bon record material de la temporada en forma de quadre,


31. En José Manuel, d'insaciable curiositat, sempre amb alguna pregunta més (Autor: Albert Pujolar)


32. En Jaume, l'explorador, sempre preocupat per què el grup no vagi pel camí de la perdició ...


33. L'Elena, bicampiona merescuda, pel seu interès i dedicació organitzativa

I a afegir i agrair la preciosa fotografia d'una parella de Cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), inmillorablement escollida, que vaig rebre per les fotografies penjades a aquest blog, el qual, voldria pensar sincerament que ha servit d'ajuda a algu per aprendre tant com jo he après muntant-lo. No obstant, i ja que no ho vaig dir en directe - l'speech públic no és el meu fort-, la foto hauria de ser compartida amb l'Albert -paciència a enviar els contacts, les fotos i els apunts transcrits - i amb el Jordi -paciència a repassar i corregir les bestieses d'una profana-.

I amb el record d'una magnífica última sortida, rebem el programa de la propera temporada, que promet ser, tan o més interessant que aquesta.

EL CONGOST DE MONT-REBEI, GEOMORFOLOGIA, VOLTORS I VIDA RUPÍCOLA AL MONTSEC

Tornem a reprendre l'esperit explorador, que aquesta temporada ens ha portat a resseguir el nostre país d'ixent a ponent, per a conèixer una petita però significativa joia del nostre territori, el magnífic congost de Mont-rebei a la serra de Montsec, entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.

Després de treure el nas breument al Congost de Terradets, on rebem la primera immersió geològica del dia, fem cap direcció SW per arribar a Corçà, punt on realment iniciem la jornada. Des de Corçà l'itinerari és inequívoc, sempre encarant el Nord tot enfilant el curs de la Noguera Ribagorçana.

Ben bé des de les primeres passes, gaudim de les cingleres abocades al pantà de Canelles, dels amables corriols que s'endinsen en la vegetació predominantment mediterrània de la vessant meridional i de la particular vida rupícola de l'entorn.

Progressivament, ens acostem al punt més espectacular del congost, on el pas es redueix a un espai esgarrapat al cingle de la banda catalana i que s'acaba obrint assossegadament en un paisatge conformat per terrasses fluvials i prats oberts fins a arribar a la Masieta.

Ja de tornada, ens acomiadem de les rapinyaires que habiten aquestes terres prop de Benavent i el Coll de Comiols.

ANEM A PAMS. QUÈ TREPITGEM?
La serra del Montsec, d'una llargada d'uns 40 Km i una superfície de prop de 20000 ha, constitueix una unitat geològica d'unes característiques i interesós únics. Aquesta alineació orogràfica es troba orientada d'est a oest i tallada perpendicularment pels rius Noguera Pallaresa (congost de Terradets) i Noguera Ribagorçana (congost de Mont-rebei) que la subdivideixen en tres sectors, d'oest a est, el Montsec d'Estall (a l'Aragó), el Montsec de Rúbies i el Montsec d'Ares.

Geològicament parlant, es correspon al front d'una de les làmines encavalcants de la vessant sudpirinenca central. L'empenta pirinenca empenyé, plegà i aixecà des del Cretaci superior fins el Eocè, els sediments de l'antiga conca marina que constituïa aquesta zona, deixant a la vista magnífics i diversos afloraments del Mesozoic, del Juràssic i del Cretaci, i acompanyats de la base del Terciari.


1. Vista de la cinglera del Montsec d'Estall, on s'observa l'estructura encavalcant del Montsec, amb la succesió de margues i calcàries del Cretaci Superior

Info: Per a qui necessiti orientar-se temporalment, és útil tenir al davant la Taula dels temps geològics:
http://www.lithicub.net/litoteca/formaciogeologica/mostrar/id/16

La successió s'inicia al Triàsic superior (fàcies Keuper) amb materials lutítics i guixos de colors rosats, generalment molt deformats al constituir la plataforma de lliscament de l'emcavalcament. A continuació, les roques marines del Juràssic -calcàries oolítiques, dolomies i margues de color gris fosc- donen pas al Cretaci inferior, amb calcàries, margues i lignits - explotades comercialment, com en el cas de les mines de Corçà-, que testimonien les condicions palustres durant aquest periode.

El Cretaci superior mostra les seves diverses edats. El Cenomània- Santinià inferior, amb alternança de calcàries i margues; les margues grises i groguenques del Santonià, que conformen el vessant més suau entre cingleres calcàries i per tant, de les poques zones que l'home ha intentat emprar com a terreny de cultiu; i la cinglera superior de l'edat Campaniana, amb calcàries bioclàstiques, com podem comprovar per les restes fóssils que veiem mentre caminem per la part més angosta. Finalment es troben sediments vermells fluvials (fàcies garumnianes) que defineixen el pas del secundari al Cenozoic.

L'encaixament dels cursos fluvials de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana durant el Pliocè van acabar de perfilar els espectaculars esvorancs de Terradets i Mont-Rebei, l'últim dels quals es l'objectiu d'aquesta sortida.

Més info: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/127_descrip.pdf

I COMENCEM
Després de fer una breu parada a la Font de les Bagasses, entrant al Congost de Terradets, on estirem les cames mentre esmorzem i som introduïts a la geologia prepirinenca, ens dirigim cap a Corçà vorejant la capçalera del pantà de Camarasa.


2. Corçà, des del NE, tot fent camí cap el congost

Deixant enrere el poble, ens anem endinsant cap l'interior del congost on tenim l'ocasió d'observar la succesió de comunitats vegetatives en funció de la situació altitudinal, del terreny i de l'orientació.

VOLTANS DE LA PERTUSA. QUÈ HI TROBEM?
Clarament, el paisatge predominant és el de tipus mediterrani continental, amb alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs. La solana de la serra és abrupta, amb grans penya-segats i relativament escadussera en vegetació.

En primer terme, la màquia amb barreja d'alzinar continental o carrasca -Quercetum rotundifoliae - i de forma més puntual, l'alzinar típic -Quercetum ilicis galloprovinciale- és una comunitat característica de climes extrems, de bosc pobre en espécies, i per tant d'estructura oberta, amb estrat arbori dominat per la carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) i acompanyat pel garric (Quercus coccifera), el lligabosc (Lonicera implexa), la rogeta (Rubia peregrina), l'argelaga (Genista scorpius) entre altres espècies,


3. Gales roges, possiblement d'un himenòpter cinípid (Plagiotrochus quercusilicis), presents sovint en fulles i flors d'alzines i garrics


4. Flors de lligabosc (Lonicera implexa), de ténue i suau olor, ben abundant a les vores del camí


5. Lluents escarabats del romaní (Chrysomela americana) (Autor: Albert Pujolar)

Anem fent camí acompanyats de l'església de la Pertusa, enlairada a 685 m. Antic santuari marià, pertanyent a l'antic llogarret de la Pertusa relacionat alhora amb el topònim Espatellam, és inicialment documentat al 1060, quan Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda van cedir el castell d'Espadella i la seva església a l'abadia d'Àger. Al segle XII el nom d'Espadella desapareix i és reemplaçat per la Pertusa.

Més info: Enciclopedia de la Catalunya Romànica


6. La Pertusa, magnífic enclavament sobre el pantà i el Congost

7. Vistes cap el Sud, amb el pantà de Canelles al fons

Després de creuar el barranc de la Pardina (563 m), i deixant enrera les ruïnes del mas del mateix nom, comencem pujada fins els 800 m, on es comença a divisar la zona més estreta del congost. Després de baixar un petit coll, trobem el Mas de Carlets, custodiat per dues fermes alzines.

8. On el congost comença a exhibir-se

9. Mas de Carlets

LA VEGETACIÓ RUPÍCOLA
En aquest tram comencem a descobrir la comunitat rupícola de les cingleres i parets rocoses -Asplenietea rupestria- on es refugien diverses plantes endèmiques com la Petrocoptis montsicciana, la Aquilegia montsicciana, emparentada amb els corniols, la ravenissa de roca (Brassica repanda ssp. turbonis var. montsicciana), o la Centaurea uniflora ssp. emigrantis, entre altres.

10. Petrocoptis montsicciana, espècie endèmica de la família de les carofiliàcies

Més endavant, seguirem trobant altres espècies de medis rocosos calcaris, com la lluqueta (Globularia cordifolia), la corona de rei (Saxifraga longifolia) o l'orella d'ós (Ramonda myconi).

FENT CAP AL CONGOST
Poc després del Mas, baixem suaument cap al Congost caminant entre aurons, ginebrons, roures, alzines i pins, i identifiquem altres espècies,

11. Marcet (Dipcadi serotinum)

12. Silenes. Carpòfor i detall d'una flor

13. Frare paràsit del gènere Orobanche

També tenim l'ocasió de trobar alguns representants faunístics,

14. Escorpí comú (Buthus occitanus)

15. Individu jove de serp blanca (Elaphe scalaris) (Autor:Albert Pujolar) i detall del cap

I en sortir del bosc, ja podem admirar el congost en plenitud. Remuntem lleuregament fins a trobar el pas excavat a la roca de l'engorjat, el qual, en alguns punts és de poc més d'uns 20-25 m d'amplada amb parets verticals de més de 500 m d'altitud,

16.El congost, visió orientada al Nord (dalt), on es poden observar les calcàries campanianes i el corriol esgarrapat a mig penyasegat (centre), i direcció Sud (sota)

I comencem ja a divisar amb més densitat, els reis del Congost, les rapinyaires.

EL DOMINI DE LES RAPINYAIRES
Si el Congost de Mont-Rebei és una petita joia del nostre territori, m'atreviria a dir que les rapinyaires en són les precioses gemmes.

L'abundància de cingleres i el relatiu aïllament d'aquesta zona permet la presència d'un important grup d'aus. Al complex de cingleres de l'embassament de Camarasa i al Barranc de Sant Antoni, es localitza una de les colònies consolidada a Catalunya de voltor (Gyps fulvus). Però, a part dels voltors, es troben altres espècies molt rares a la resta de Catalunya, com l'aufrany (Neophron pernocterurs) o el trencalòs (Gypaetus barbatus), els quals tenim l'ocasió d'observar en vol.

I malauradament, aquí em quedo absolutament curta amb el discret 200 mm sense estabilitzador, i em torno a lamentar de no haver invertit ja en alguna eina que em permeti una caça més efectiva d'aquests preciosos animals,

17. Silueta d'Aufrany (Neophron pernocterurs) en vol (dalt esquerra, Autor: Albert Pujolar) i Voltor (Gyps fulvus), sobrevolant el Congost

Aquest espai presenta un poblament faunístic de gran interès, i no tan sols per les rapinyaires. Com tota àrea de transició, la pervivència d'elements mediterranis, predominants, i eurosiberians atorga el medi d'una riquesa singular. Ser el límit meridional de distribució d'espècies pirinenques com el tritó pirinenc (Euproctus asper) o la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus), o el límit septentrional d'altres, com la merla cuablanca (Oenanthe leucura) en fa possible aquesta pluralitat.

Les comunitats de predadors (carnívors i rapinyaires) hi són també ben il.lustrades amb la presència de la llúdriga, tal i com ens confirma un dels responsables de l'espai.

Entrem al pas esculpit i en alguna de les seves raconades, reposem i dinem. En prosseguir el camí, retrobem espécies rupícoles diverses,

18. Suaus Gatolins (Antirrhinum molle), de la família de les Escrofulariàcies

19. Crespinell groc (Sedum acre)

20. Flors d'herba freixurera o sarcocapne (Sarcocapnos enneaphylla) (Autor: Albert Pujolar)

21. Paroníquia de roca (Paronychia kapela ssp. serpyllifolia) (Autor: Albert Pujolar)

Seguim trobant espècies que aprofiten les cingleres, com el bonic Roquerol (Ptyonoprogne rupestris), per a construir els seus nius de fang en forma de mitja copa,

22. Niu de Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) sota els roquissars del Congost i detall de l'adult volant pels voltants
Més info: http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=PTYRUP

Passem tan ràpidament com podem per no destorbar més l'adult, pendent del niu. En sortir de la zona rocosa, seguim per un agradable sender que travessa els peus de l'Obaga Gran i les Tarteres, una zona de bosc més densa, de vessant Nord i que descendeix suaument fins la Masieta. A les obagues de la zona destaquen les rouredes de roure de fulla petita (Quercus faginea) -Violo-Quercetum fagineae-, les de roure martinenc (Quercus pubescens) -Buxo-Quercetum pubescentis-, acompanyades d'un conjunt de plantes centreuropees afincades al límit més meridional del Prepirineu.

Travessar aquest paratge ens permet trobar espècies diverses,

23. Corones de rei (Saxifraga longifolia), en la seva espectacular i única floració (dalt), i detall de les excrecions de carbonat càlcic a les fulles (sota)

24. Jardí d'orelles d'ós (Ramonda myconi), i detall de la flor (Autor detall flor: Albert Pujolar)

25. Falsa alfàbrega (Saponaria ocymoides)

26. Crespinell blanc (Sedum album), junt amb dauradella (Ceterach officinarum)

27. Eruga de papallona nocturna (Shargacucullia verbasci)

28. Lletimó (dalt) (Dictamnus albus) i detall d'una flor (sota, Autor: Albert Pujolar)

Quan el congost s'obre definitivament, es comença a divisar les terrasses fluvials, amb àrees covertes per petits boscos de sàlzers,

29. Bosc de sàlzers (Salix alba)

Arribem al pont metàl•lic penjant sobre barranc de la Maçana o Barranc Fondo, i seguim delectant-nos amb l'esclat de flors mentre el paisatge es va obrint en forma de prats a la vora del riu , bo i acompanyats per l'obaga de caràcter submediterrani,

30. Pont penjant del Barranc de la Maçana

31. Lotus (Lotus corniculatus)

32. Flor del gènere Centaurea (Centaurea uniflora ssp. emigrantis)

33. LLi blanc (Linum suffruticosum)

34. Prat amb una gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) que ens observa, des de prou distància

Els prats ens permeten ara observar espècies durant ben bé tot el camí fins a arribar a la Masieta,

35. Reina dels Prats, agrupació i detall de les flors (Filipendula vulgaris)

36. Veces (Vicia cracca)

37. Prat de jonces (Aphyllanthes monspeliensis)

38. Botja d´escombres (Dorycnium pentaphyllum) (Autor: Albert Pujolar)

39. Prat impressionista de pelaguers (Stipa pennata)

Deixem enrera el congost i fent camí de tornada, passem a visitar rapinyaires a Benavent de la Conca.

DONEM LA BONA NIT A LES RAPINYAIRES
Amb el sol anant a jóc, ens apropem prop del coll de Comiols, a Benavent, i mentre ens despedim de les Rapinyaires, ens topem amb alguna altra espècie interessant, com el Jusquíam (Hyoscyamus niger), habitual en convinats medievals bruixants, junt amb altres solanàcies, degut al seu alt contingut en alcaloides i opiacis,

40. Jusquíam (Hyoscyamus niger)

41. Esglèsia (dalt) i voltants de Benavent (sota), mentre el sol es pon